Amb l’arribada del nou any, és un bon moment per mantenir una petita conversa amb el president del club, Santi Ballesté, que aquest any complirà vuit anys al capdavant de l’entitat, després de guanyar les eleccions de 2016. Amb el primer equip masculí líder de 3aRFEF i el fort creixement en futbol formatiu, en qualitat i quantitat, mirem cap al futur immediat, pensant també en l’Hospi dels propers anys.

President, molt bon any!

Igualment! Desitjo molta salut a tothom i que sigui un gran any per a tots.

Aquest 2024 sembla que pot ser un gran any?

Això sembla, de moment el primer equip masculí va líder, i està competint molt bé. Encara no ha acabat la primera volta i només hem perdut dos partits. Estem al capdamunt amb un rival molt fort, com és l’Olot, i que no ens ho posarà fàcil. Està clar que el nostre objectiu és quedar campions, pujar de forma directa i evitar-nos un play off que sempre és complicat. A més també tindriem el premi d’una plaça per a la Copa del Rei de la propera temporada. Hem de tornar l’Hospi al primer panorama del futbol.

Es va apostar per un tècnic jove, que ja coneixia la casa, com és en Joan Sánchez.

Estem contents amb la feina, és un gran cos tècnic, amb una bona proposta de joc, i així s’ha vist en molts partits d’aquesta temporada.

De cara a la represa, l’equip es pot reforçar encara, però segur el que tindrem és la recuperació del davanter Sanku.

Exacte, sempre he dit que a mi m’agraden els jugadors que tenen gol i Sanku en té. És una molt bona notícia que ja estigui recuperat i esperem que marqui molts gols, com ho estan fent els jugadors de davant Óscar, Albert i Joel!

Més enllà del primer equip masculí, l’Hospi és molt més. Com tenim l’entitat, president?

Efectivament, l’Hospi és un tot! És un club que ha crescut molt a nivell esportiu i institucional. Treballem en tots els àmbits on podem fer-ho. Aquesta temporada hem enfortit el futbol femení, doblant els equips i arribant a 7 de formació i el primer equip. Hem arribat a la xifra de 1.000 esportistes a l’entitat, entre futbolistes i entrenadors i me’n sento molt orgullós! A més seguim apostant per l’equip Inclusiu de la mà d’Asproseat i el de Veterans, que segueixen passejant la franja per arreu del territori. Cercle tancat, però que encara en els propers anys estem oberts a fer més coses en favor de la formació de persones a través de l’esport i la cohesió social dins la ciutat que tant estimem. Socialment amb esportistes, socis, abonats i famílies som al voltant de 3.500 persones que ara mateix pertanyen al club d’una forma o altra. És una gran fita!.

President, 54 equips de futbol formatiu és un rècord que mai havíem assolit.

Sí, un rècord i un maldecap “volgut”. Som un club molt gran, la primera entitat esportiva de la ciutat, i volem que els nens i nenes de L’Hospitalet vegin l’Hospi com un referent. Tot això ens obliga a repensar l’espai que tenim tant per entrenar com jugar. L’Estadi se’ns queda petit i treballem per poder utilitzar altres instal·lacions de la ciutat per donar cabuda i donar uns serveis de més qualitat. Comptant els dos primers equips masculí i femení, el filial, l’Inclusiu i Veterans arribem a 58 equips i en aquí cal donar les gràcies a tots els coordinadors que ho fan possible.

L’Ajuntament quina solució ens ofereix?

Tenim converses constants amb l’àrea d’esports. Es poden buscar solucions al Municipal de la Feixa Llarga, el camp de la Uni, i no oblidem tampoc que la UD Gornal és el nostre filial, i cal que en el seu camp també puguin entrenar i jugar equips nostres, però insisteixo que l’Ajuntament és qui ha de vetllar perquè tot això es faci, i que hi hagi una bona harmonia entre totes les entitats.

A propòsit d’instal·lacions, l’Estadi caldria potser donar-li un “rentat de cara”.

No tant sol un rentat de cara, sinó un projecte de remodelació, amb ampliació de dependències, millora de vestidors i energètica, graderia i coberta, bé moltes coses. Però, ep! Els Reis de l’Orient ens porten aquest any un marcador nou! Volíem un de més gran des de fa temps i durant aquestes festes estan instal·lant un marcador quatre vegades més gran que el que hi havia!. Poc a poc, però el tenim!

L’Assemblea del passat novembre va ratificar la bona gestió de la seva junta directiva pràcticament per unanimitat. Com tenim la salut de la institució?

Sí, agraeixo profundament el suport que ens donen sempre els socis i sòcies de forma majoritària. Ens donen cada any ànims per seguir conduïnt el club cap a la fita que tenim. Estem a punt d’acabar amb el deute de la Seguretat Social i Hisenda i això ens permetrà encarar el futur amb més optimisme. Recordo que la viabilitat del club va ser possible a una injecció de diners per part d’una empresa propera, i que algun dia també haurem de començar a tornar. El club està salvat i això va ser el primer repte que teníem i hem complert.

La junta directiva també ha treballat per portar al club bons patrocinis i atípics que fan possible tirar endavant, oi?

I tant, agraïm molt l’ajuda que ens donen tots els patrocinadors petits i grans. L’acord amb empreses com Copisa i Dani ens ajuden per a tots els nostres projectes, com el seu dia va ser Nissan i d’altres. Treballem amb més empreses de l’entorn perquè també aportin en el futur. Aquest any hem tancat un acord amb Porsche Barcelona per patrocinar l’equip Inclusiu, i això és d’agraïr. Seguim esforçant-nos amb moltes converses amb empreses de la ciutat.

L’Hospi és un club global?

No sé si som globals o no, però per exemple i gràcies als projectes solidaris que tenim, la nostra roba, amb la franja, arriba a l’Àfrica. Seguim treballant amb Esport Solidari Internacional i la Fundació Antonio Cabré per fer possibles, amb el nostre petit gra de sorra, moltes il·lusions de joves a l’altra banda del món. L’Hospi, com deia és un tot, som un club amb visió de ciutat, fem el Torneig ‘Ciutat de L’Hospitalet’, amb tots els clubs masculins i femenins del municipi. Aquest any passat hem recuperat el Trofeu ‘Ciutat de L’Hospitalet’ que feia 37 anys que no se celebrava, hem fet el partit solidari a favor de la campanya de Creu Roja L’Hospitalet jugant un amistós entre el nostre equip de veterans i els del FC Barcelona, hem cedit el trofeu Nostra Catalunya a la Fundació del RCD Espanyol, per a la mostra dels 100 anys de l’Estadi de Sarrià; a més ens l’han reparat!; Hem tornat a acollir el partit “Champions for Pedrito”; i estem a totes les festes majors dels barris amb propostes per als més petits. En fi, a l’Hospi demostrem el que som, un gran club.

Quina seria la seva assignatura pendent?

M’agradaria que el primer equip masculí estigués més amunt de forma estable. Això el que confirma és que per molt que intentis tenir els millors jugadors no és garantia. Costa molt el futbol actual i de vegades per un sol gol estàs fora de l’objectiu.

Quins desitjos té per aquest any?

Està clar, no? Pujar a 2aRFEF amb el masculí. Però també assolir la permanència amb el femení i el filial, la primera catalana és una molt bona categoria i el Gornal mereix quedar-s’hi. També m’agradaria, ara que tenim les màximes categories de cadets en avall, que el Juvenil pujés a Lliga Nacional, seria una cirereta al gran pastís que tenim.

Doncs ja estariem…

Deixa’m afegir una altra cosa que a la meva junta i a mi mateix ens ha fet molta il·lusió. Poder lliurar als 9 primers socis del club la insígnia d’or pels més de 50 anys sent fidels, ens va emocionar a tots moltíssim. En a mi especialment, poder lliurar-li, ara fa poc, al número 1, l’amic Joan Pujol. És de pell de gallina veure com gent molt gran no ens ha deixat mai. Porten la franja al cor i això és un exemple per a tots. Els hi torno a donar les gràcies profundament.

Moltes gràcies, president!

Gràcies a vosaltres.